1.- Concepte d'antigen i d'anticos. Explicau les reaccions antigen-anticòs.
2.- Definiu el concepte d'immunitat i digau quins tipus d'immunitat coneixeu.
3.- a) Definiu el concepte d'immunpatologia ( o malaltia immunològica)
b) Anomenau els principals grups d'immunopatlogies que conegueu, i digau-n alguns exemples.
c) Descriviu el concepte de càncer des del punt e vista immunlògic i expicau-ne les característiques principals.
4.- Explicau els mecanismes o barreres de resposa immunitària inespecífica en humans.
5.- Explicau el paper del sistema immunitari en el rebuig dels trasplantaments.
6.- Les larves de la processionària del pi tenen uns pèls urticants que fan servir com a mecanisme de defensa. Aquests pèls contenen un alergògen, la taumetopeïna, i quan entren en contacte amb la superfície del cos d'un animal originen unareacció d'hipersensibilitat.
a)expliqueu què son els al-lergògens quina relació tnenen amb lesreaccions d'hipersensibilitat.
b) la primera vegada que una persona al-lèrgicaa a la taumetopeïna entra en contacte amb aquesta substància es produeix el procés de sensibilització. Expliqueu en què consisteix tal sensibilització. Redacteu l'explicació utilitzant els termes següents: Ig E, limfocit T, cèl.lules presentadores d'antígen, limfocit B, cèl.lules plasmàtiques.
diumenge, 3 d’abril del 2011
dissabte, 2 d’abril del 2011
APUNTS 2n DE BATXILLERAT
7.- ELS TRASPLANTAMENTS.-
- El trasplantament és la extirpació d’un òrgan o teixit d’un individu (donant) i el seu implant en el cos d’un altre (receptor). Els trasplantaments més realitzats avui en dia són de ronyons, pulmons, cor, fetge, pàncrees, intestí prim i mèdul.la òssia.
Quan el propi organisme del receptor no reconeix el teixit o l’òrgan trasplantat com a propi, es produeix una desposta immune anomenada rebuig. Així, el rebuig és una reacció del sistema immune que indueix memòria immunològica en els limfocits T, que provoca l’aparició d’anticosos específics front al teixit o l’òrgan del donant.
És necessari, per tant, el control d’aquesta resposta immune, per tal d’evitar el rebuig. I així, en operacions de trasplantaments es limita el rebuig amb fàrmacs immunosupressors específics que actúen sobre els limfocits, limitant la seva activitat.
Però aquests tractaments ténen greus efectes secundaris, ja que els pacients es troben immunodeprimits, i són per tant més susceptibles front a infeccions oportunistes de fongs (Ex. Candida albicans) o virus (Ex. Herpes zoster).
La causa del rebuig és la posada en marxa del sistema immunològic del receptor, que reconeix les molècules de l’empelt o l’òrgan trasplantat com a estranyes a l’organisme i les ataca. El grau de resposta immunològica depèn de l’origen de l’òrgan trasplantat:
- es parla així de autoempelt si procedeix de la mateixa persona (Ex. pell d’una zona del cos a una altra)
- isoempelt, si procedeix d’una persona diferent però amb la mateixa dotació genètica (Ex. bessons univitel.lins)
- al.loempelt, si procedeix d’una altra persona amb dotación genètica diferent
- xenoempelt, si procedeix d’un individu d’espècie diferent
Òbviament, hi ha un augment progressiu de resposta immunològica des dels autoempelts fins als xenoempelts, ja que disminueix la compatibilitat de teixits entre donant i receptor.
.Classes de rebuig: es parla de rebuig primari quan el sistema immunitari del receptor entra en contacte per primera vegada amb els teixits trasplantats, i aquests finalment no aconsegueixen inserir-se en el receptor.
Si posteriorment es duu a terme un segon trasplantament de teixits procedents del mateix donant, es produeix un rebuig secundari, més ràpid i amb efectes més greus que l’anterior.
Segons el moment en què es donin els fenòmens de rebuig, hi ha també diferents tipus de rebuig:
- rebuig hiperagut, que passa las pocs minuts d’efectuar-se el trasplantament, i és degut a la presència d’anticossos preexistents a la sang del receptor i que reconeixen les molècules HMC (proteïnes del complexe principal d’histocompatibilitat) estranyes i les destruyesen.
- rebuig agut, passa més tard, des d’uns quants dies fins a un mes després del trasplantament, i és degut a l’acció dels limfocits T i B i a la dels macròfags.
- rebuig tardà o crònic, quan sembla que l’òrgan trasplantat s’ha adaptat al cos del receptor, i passa al cap de 3 mesos o més, a causa de diferents reaccions d’hipersensibilitat contra els teixits trasplantats.
7.- ELS TRASPLANTAMENTS.-
- El trasplantament és la extirpació d’un òrgan o teixit d’un individu (donant) i el seu implant en el cos d’un altre (receptor). Els trasplantaments més realitzats avui en dia són de ronyons, pulmons, cor, fetge, pàncrees, intestí prim i mèdul.la òssia.
Quan el propi organisme del receptor no reconeix el teixit o l’òrgan trasplantat com a propi, es produeix una desposta immune anomenada rebuig. Així, el rebuig és una reacció del sistema immune que indueix memòria immunològica en els limfocits T, que provoca l’aparició d’anticosos específics front al teixit o l’òrgan del donant.
És necessari, per tant, el control d’aquesta resposta immune, per tal d’evitar el rebuig. I així, en operacions de trasplantaments es limita el rebuig amb fàrmacs immunosupressors específics que actúen sobre els limfocits, limitant la seva activitat.
Però aquests tractaments ténen greus efectes secundaris, ja que els pacients es troben immunodeprimits, i són per tant més susceptibles front a infeccions oportunistes de fongs (Ex. Candida albicans) o virus (Ex. Herpes zoster).
La causa del rebuig és la posada en marxa del sistema immunològic del receptor, que reconeix les molècules de l’empelt o l’òrgan trasplantat com a estranyes a l’organisme i les ataca. El grau de resposta immunològica depèn de l’origen de l’òrgan trasplantat:
- es parla així de autoempelt si procedeix de la mateixa persona (Ex. pell d’una zona del cos a una altra)
- isoempelt, si procedeix d’una persona diferent però amb la mateixa dotació genètica (Ex. bessons univitel.lins)
- al.loempelt, si procedeix d’una altra persona amb dotación genètica diferent
- xenoempelt, si procedeix d’un individu d’espècie diferent
Òbviament, hi ha un augment progressiu de resposta immunològica des dels autoempelts fins als xenoempelts, ja que disminueix la compatibilitat de teixits entre donant i receptor.
.Classes de rebuig: es parla de rebuig primari quan el sistema immunitari del receptor entra en contacte per primera vegada amb els teixits trasplantats, i aquests finalment no aconsegueixen inserir-se en el receptor.
Si posteriorment es duu a terme un segon trasplantament de teixits procedents del mateix donant, es produeix un rebuig secundari, més ràpid i amb efectes més greus que l’anterior.
Segons el moment en què es donin els fenòmens de rebuig, hi ha també diferents tipus de rebuig:
- rebuig hiperagut, que passa las pocs minuts d’efectuar-se el trasplantament, i és degut a la presència d’anticossos preexistents a la sang del receptor i que reconeixen les molècules HMC (proteïnes del complexe principal d’histocompatibilitat) estranyes i les destruyesen.
- rebuig agut, passa més tard, des d’uns quants dies fins a un mes després del trasplantament, i és degut a l’acció dels limfocits T i B i a la dels macròfags.
- rebuig tardà o crònic, quan sembla que l’òrgan trasplantat s’ha adaptat al cos del receptor, i passa al cap de 3 mesos o més, a causa de diferents reaccions d’hipersensibilitat contra els teixits trasplantats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
